La Seu d'esport, natura, salut i qualitat de vida

La Seu d'Urgell ha viscut en els últims dies dos importants activitats que confirmen l'aposta estratègica de la ciutat per convertir-nos en una referència esportiva, no només per la gent que ens visita, sinó també per aquells que hi vivim.

Ahir dissabte vaig compartir una estona amb uns 200 professors d'educació física d'escoles de primària de tot Catalunya que han passat un parell de dies a la Seu per conéixer de primera mà les instal·lacions del Parc del Segre i altres i les múltiples activitats que, amb el Parc com a punt de partida, pot oferir el nostre entorn natural. Els deia que la nostra vall era singular al Pirineu pel fet d'estar encarada d'est a oest, i per tant, ser més ampla i molt més assolellada que moltes d'altres. Equipaments esportius d'alt nivell i sobretot un accés molt directe al medi natural, són les nostres principals fortaleses per ser seu d'esport, natura i salut. Crec que van quedar ben convençuts i que molts d'ells tornaran el curs vinent amb els seus grups d'alumnes, una bona notícia per la promoció econòmica de la ciutat.

Convençuts i contents com els més de 700 participants al Grifone Challenge - Escanyabocs 2009. La segona edició, celebrada el cap de setmana passat, fou sens dubte la de la consolidació d'un model d'activitat multiesportiva a la natura on convergeixen la iniciativa de l'Ajuntament, l'enorme feina dels clubs esportius de la ciutat i l'esponsorització privada. Suma d'esforços per muntar pedalada, vertical Quiri, cursa d'orientació, triraid i marxa nòrdica; proves que van comptar amb una participació importantíssima de gent de casa, però també de moltes persones vingudes de fora.

Si féssim una llista de les singularitats del nostre territori, no hi ha cap mena de dubte que l'entorn natural és una d'elles. Una vall oberta, regada per dos rius, sota l'atenta vigilància de la Serra del Cadí, senders magnífics que transcorren enmig de prats i boscos, paissatges de ribera, neu a prop durant l'hivern i bon clima durant la resta de l'any... Combinar aquesta magnífica realitat amb l'esport i la salut ens dóna una oportunitat excel·lent, no només de convertir-nos en un referent turístic interessant, sinó també per a entendre-ho com una via de salut i qualitat de vida per tots aquells que tenim la sort de viure a la Seu.

Deia al principi de l'apunt que tot plegat forma part d'una aposta estratègica de la ciutat que em comprometo a continuar esbossant ben aviat aquest bloc. Estic convençut que en aquest àmbit anem en molt bona direcció i espero que projectes que ara cuinem a foc lent, vegin la llum durant els pròxims mesos per a reforçar aquesta aposta per ser Seu d'esport, natura, salut i qualitat de vida.

Pep Guardiola o l'èxit de la feina ben feta

Em penedeixo de no haver fet aquest escrit a principis de temporada, en el moment que el Barça confirmava Pep Guardiola com a entrenador del primer equip. Ara, a pilota passada sembla molt més fàcil i fins i tot oportunista, però et ben asseguro que el que estem vivint aquests dies amb el Barça, només em confirma les perspectives que m'ha inspirat Guardiola des del primer dia.

Era principis de juny quan Guardiola firmava com a entrenador del Barça i l'entorn va començar a fer aquell excercici tan propi dels culers de qüestionar-ho tot, fins i tot el seu fitxatge. "És massa jove", "no té prou experiència", "no podrà dominar la plantilla"... aquests eren els comentaris més habituals per part de la majoria de tertulians i opinadors de ràdios, diaris i televisions del país. On era el benefici del dubte?

Personalment em va fer molt content que "el Pep" liderés aquest projecte. Una persona jove i intel·ligent. Un tècnic metòdic i que sent els colors. Un líder profundament catalanista i modest. En definitiva, algú que entén molt bé el futbol com a esport, les persones com a projecte i el Barça com molt més que un club.

Ara, Mireia Huerta

Mireia Huerta i Sala, 26 anys, nascuda a la Seu, llicenciada en econòmiques i màster en relacions internacionals, ha treballat a la Comissió Europea a Brussel·les i actualment ho fa al departament de projectes internacionals d'una universitat del nostre país, estima Catalunya, l'apassiona el procés de construcció europea i ocupa la cinquena posició de la llista elctoral "Coalició per Europa" d'aquestes properes eleccions del 7 de juny.

Fins aquí el que objectivament us puc dir de la Mieria. Deixeu-me però que ara us en parli d'una forma més personal, però per a mi molt més interessant. La Mireia és una dona intel·ligent i sensible; és treballadora i sociable, decidida i intuitiva, honesta i noble... Fa temps que la conec i recordo les voltes que va rumiar abans de fer el pas de militar a la JNC i a CDC. Ella sabia que un catalanista militant adquireix un compromís vital de servei al país i a les persones que hi viuen. Era totalment conscient de la trascendència d'aquest fet i la responsabilitat que això suposava i per això sabia que aquella era una decisió important. Una dècima de segon després d'haver-la pres en sentit positiu, va ser la primera en arremangar-se i no parar de treballar per aquell ideal que sentia dins seu des de sempre, però que aquell dia havia adquirit forma concreta.

Fer tàndem amb Ramon Tremosa com a número 2 de CDC a la llista de la Coalició Europea; on també hi ha present Unió, el PNB, el Bloc Nacionalista Valencià, Unió Mallorquina o bé Coalició Canària entre d'altres; és una fita política de primer ordre i estic més que segur que estarà a l'alçada de les circumstàncies. Defensarà els joves i també el Pirineu, i ho farà molt bé. I jo treballaré tant com pugui per tot això ho pugui fer des del Parlament Europeu. Ara ho tenim a les nostres mans.

Una lliçó de vida

Fa dies que, per una cosa o altra, no trobava el temps per escriure, però em venia molt de gust fer-te arribar un polsim de pensament al voltant d'una activitat a la qual vaig poder assistir aquest dissabte passat. Va ser la jornada esportiva matinal del Sedis Airam que debutava a casa davant rivals tant complicats com l'Andorra o el Cornellà.

El Sedis Airam, entrenat pel Pep Mora i coordinat pel Climens Baraut, és un equip format per nois i noies amb discapacitat, la majoria d'ells amb síndrome de down. No crec que ningú recordi a hores d'ara si els nostres van guanyar o van perdre els partits, perquè allò substancial d'aquell matí no era pas el marcador. El que realment va fer-nos emocionar a tots els que erem a la grada del palau d'esports de la Seu d'Urgell va ser l'entrega, el sacrifici, el treball en equip, la il·lusió i les ganes de fer-ho bé que ens van regalar el Joan, l'Heri, el Dani, la Laura, el Gerard i tots els nois i noies que formen aquest gran equip i també els seus rivals. Tota una lliçó en què els guanyadors vam ser els que ho vam poder viure.

Estem d'obres al carrer Major

El dia 20 d'abril van començar les necessàries obres del carrer Major de la Seu. Feia un cert temps que ens amoinava molt l'estat d'aquesta important via de la ciutat. Podríem dir-ne la columna vertebral de la Seu històrica i comercial. El ferm del carrer, renovat fa poc més d'11 anys, presentava un aspecte malmés que calia arranjar amb una inversió milionària.

En el moment que vam tenir la possibilitat de rebre recursos del Fons Estatal d'Inversió Local per a projectes extraordinaris, tot l'equip de govern vam coincidir que calia destinar-ne una bona part a renovar el carrer Major i a fer-ho de la forma més definitiva possible. Uns mesos més tard, les obres han començat a bon ritme i s'abordaran conjuntament els dos projectes que hem plantejat per aquesta zona: la reforma del carrer Major i la reforma dels carrers de Fra Andreu Capella i Lluís de Sabater. Una inversió total de prop d'1'5 milions d'euros.

L'obra contempla la renovació del ferm i de tota l'estrutura que el suporta, la renovació de la plaça Patalín, la instal·lació de noves canonades d'aigües pluvials i residuals, la conducció de la fibra òptica, el soterrament dels contenidors, la desaparició de barreres arquitectòniques i el reforç de la il·luminació són les actuacions més destacades de les obres que es realitzaran durant els propers mesos en aquest punt de la ciutat.

Sóc plenament conscient que unes obres sempre comporten l'alteració del dia a dia d'un carrer. Veïns i comerciants hauran de conviure amb màquines i soroll, però el resultat final valdrà la pena. Una comissió entre tècnics, polítics, veïns i comerciants farà un seguiment constant de les obres. A banda, i amb voluntat que tothom pugui conéixer el dia a dia del projecte i alhora tenir un contacte constant amb l'Ajuntament per fer arribar dubtes i suggeriments, hem establert un horari d'atenció telefònica (de 10h a 13h) al 973 350010 (ext. 635) i un correu electrònic obrescarrermajor@aj-laseu.net, així com un espai al web municipal per fer un seguiment constant del dia a dia http://www.laseu.cat/viu/obres-de-reforma-del-carrer-major.