Una lliçó de vida
Fa dies que, per una cosa o altra, no trobava el temps per escriure, però em venia molt de gust fer-te arribar un polsim de pensament al voltant d'una activitat a la qual vaig poder assistir aquest dissabte passat. Va ser la jornada esportiva matinal del Sedis Airam que debutava a casa davant rivals tant complicats com l'Andorra o el Cornellà. El Sedis Airam, entrenat pel Pep Mora i coordinat pel Climens Baraut, és un equip format per nois i noies amb discapacitat, la majoria d'ells amb síndrome de down. No crec que ningú recordi a hores d'ara si els nostres van guanyar o van perdre els partits, perquè allò substancial d'aquell matí no era pas el marcador. El que realment va fer-nos emocionar a tots els que erem a la grada del palau d'esports de la Seu d'Urgell va ser l'entrega, el sacrifici, el treball en equip, la il·lusió i les ganes de fer-ho bé que ens van regalar el Joan, l'Heri, el Dani, la Laura, el Gerard i tots els nois i noies que formen aquest gran equip i també els seus rivals. Tota una lliçó en què els guanyadors vam ser els que ho vam poder viure.
1 comentaris:
Suposava que en faries algun comentari i no anava errada. Va ser una jornada molt emotiva, molt festiva. Com molt bé dius, una lliçó de vida. M’ho vaig passar molt bé, van transmetre tota la seva emoció i entusiasme als que érem a les grades. Et podria dir resultats dels seniors, dels infantils i, fins i tot, dels minis. De dissabte no en sé ni un, ni m’importa. El millor de tot va ser veure tots aquests nois i no tan nois, de la Seu i de la resta de Catalunya i Andorra com, per un dia, varen sentir-se Gasols, Navarros i companyia. I per a tots els que érem allà crec que ho foren. Certament, un dia inoblidable. Per molts anys tinguem lliçons de vida com aquestes.
Publica un comentari