La capvuitada de Sant Jordi

Hauria estat millor fer un apunt sobre Sant Jordi abans de la diada, però com que diuen que tots els sants ténen capvuitada, m'atreveixo a fer-ho avui. M'agrada el dia de Sant Jordi perquè ciutats i pobles del país es transformen al voltant de les roses i els llibres i tots els substantius i adjectius que s'hi poden associar: amor, cultura, amistat, país... cuirós, còmplice, detallista, cívic, radiant...

El meu dia va ser una marató d'actes que bullien per tots els racons de la ciutat: lectura de poemes de Martí i Pol amb la gent gran i amb el Cant del Poble improvisat per un padrí al final de l'acte que em va commoure; XXIVens Jocs Florals de l'escola Albert Vives on uns 200 nens i nenes frisaven per si la seva redacció o poesia s'emportava una viola, una englantina o una flor natural; les parades del Passeig plenes d'un flaire que barrejava a parts iguals els pètals de les roses ben vermelles i les fulles dels llibres que estaven a punt de caure en mans de tot tipus de lectors; textos de creadors urgellencs que vàrem llegir en veu alta a l'acte d'Òmnium Cultural... Tot embolcallat d'un sentiment molt potent que em convenç que el país se'n pot sortir.

Tot i això, deixa'm que t'expliqui quin va ser per a mi l'acte més entranyable del dia. A les 20h es lliuraven els premis dels primers Jocs Florals de l'Escola d'Adults de la Seu. Fins ahir, no havia tingut un contacte una mica aprofundit amb la realitat d'aquesta escola. La meva impressió va ser realment positiva: un equip directiu i docent motivat i il·lusionat per la seva tasca i uns alumnes (més de 400!) engrescats en el repte de la superació personal i de la formació com a instrument que els proporciona més benestar, més alegria, més confiança en ells mateixos. De la cinquantena llarga de treballs que es van presentar entre les diferents categories (segons el nivell d'instrucció) hi havia autors joves que s'estan treien el graduat escolar, senyores grans que s'hi han posat amb la informàtica o els idiomes, immigrants que tot just comencen a aprendre el català, nois i noies que volen accedir a cicles formatius... Un regitzell de gent molt diferent, amb circumstàncies vitals molt diferents però que comparteixen una cosa: la voluntat de superar-se, de saber-ne cada dia una mica més, de sortir-se'n millor. Això, com els vaig intentar explicar, no és només bó per a ells i elles, sinó que és una magnífica contribució a la nostra societat, a la nostra ciutat.

Serveixin aquestes línies per agrair la feina que fan alumnes i professors de l'Escola d'Adults de la Seu. Un centre que, des de la discreció, intervé decididament en la cohesió social de la nostra ciutat aconseguint que moltes persones transformin el seu somni en una realitat.