Cal descartar del tot el transvasament del Segre. Per sentit comú i per dignitat

Ens llevem amb la notícia que "aparentment" la Generalitat i el Govern de l'Estat estan pactant la solució de la interconnexió de xarxes per a resoldre l'abastament de l'àrea metropolitana de Barcelona si la sequera que pateix el nostre país continua. Situo el concepte entre cometes, perquè les notícies dels darrers dies són realment contradictòries. A mitjans de setmana el Conseller Baltassar confirmava de nou al Parlament que l'opció era transvasar el Segre. Dijous, el secretari d'organització dels socialistes catalans, José Zaragoza, feia unes declaracions impròpies d'un demòcrata on assegurava que les obres del transvasament del Segre en capçalera començarien la setmana vinent. (Permeteu-me fer aquest parèntesi per recordar-li a José Zaragoza que en un estat de dret les administracions són les primeres que han de complir la llei i que si la llei exigeix per dur a terme una obra que cal fer un projecte i obtenir uns permisos, la Generalitat no és cap excepció de la norma. En cas contari, ens situaríem en escenaris més propis de dictadures que de democràcies). Avui, sembla que l'opció es recondueix cap a una captació dels excedents d'aigua dels canals de suport dels regants de l'Ebre i fer pujar una canonada cap a Barcelona aprofitant les obres de l'AP7... Jo encara no tinc clar què pot passar demà.

En tot cas, sí que tinc clar que la Generalitat s'ha de pronunciar de forma pública per descartar totalment el transvasament del Segre en capçalera. I ho ha de fer per dos motius: per sentit comú i per dignitat.

Per sentit comú, perquè és evident que l'aigua s'ha d'anar a buscar allà on n'hi ha, no pas a la capçalera d'un riu poc cabalós com és el cas del Segre. Haver imaginat que la conca del riu podia resistir un transvasament de la meitat de la seva aigua és un autèntic despropòsit. Són moltes les veus al territori que s'han aixecat en els últims dies per fer sentir aquesta opinió, no només polítiques -vull destacar l'enorme consens polític que s'ha donat-, institucionals o ciutadanes, sinó també veus tècniques que han ajudat a situar tots els arguments sobre la taula. La gent del Segre també patim sequera i també necessitem l'aigua per a l'ús domèstic, agrari, industrial i de serveis, exactament com en altres conques del país.

Però la proposta de la Generalitat de captar aigua de la capçalera del Segre no és només un debat de fons, sinó també de forma. Deia abans que el Govern ha de descartar el transvasament per dignitat. La gent del Pirineu ens sentim ferits i vexats per com s'han fet i s'estan fent les coses. Mentides, nocturnitats, xantatges i desafiaments són les paraules que descriuen millor l'actuació del Govern en tota la qüestió del transvasament. Aquí dalt, es té la sensació que s'han atrevit a tot això perquè "són pocs i segur que no es queixen". Negar la paternitat d'unes estaques; titllar de mentiders a qui denunciava les intencions del Govern i veure després d'eleccions com les mentides es convertien en veritats com catedrals, voler fer creure que traslladar aigua d'una conca a una altra no és un transvasament, voler presentar-nos com a insolidaris quan la realitat és que no hi ha aigua per poder-ho fer, provar d'enfrontar-nos amb altres territoris del país, condicionar inversions necessàries avui a acceptar el transvasament, haver de suportar declaracions nefastes de fets consumats... Això fa mal a la dignitat d'un territori i això no s'oblida.