L'alcaldia de la Seu

Són les tres de la matinada passades i no tinc gaire son, malgrat que aquesta setmana he dormit poques hores. Arribo ara de sopar amb uns amics. Feia molts dies que haviem quedat per veure'ns i res feia pensar que aquest fos un sopar gaire diferent d'algun altre que haviem fet fa un temps. Però evidentment ho ha estat.

Aquesta setmana, la ressaca electoral ha provocat una mena de saccejada forta al govern municipal de la nostra ciutat. Com molt bé saps, el Jordi Ausàs és el nou conseller de Governació i això ha fet que des del moment en què es va saber, dilluns a la tarda/vespre, planés la incògnitat de qui assumiria l'alcaldia de la Seu.

Bé deus estar al cas que al principi de la legislatura vam assolir un acord de Govern que ens estipulava compartir l'alcaldia, dos any amb el Jordi al capdavant i dos anys més jo com a alcalde. Però les notícies de dilluns van obrir la incògnita sobre el futur més proper a la ciutat. Amb els companys del grup municipal de CiU vam considerar que era Esquerra qui havia de portar el pes principal de la solució, ja que la situació s'havia creat arran d'una bona notícia per a tots, però que afectava principalment al seu grup. Ells també ho van entendre així. Tots dos grups vam decidir portar les coses amb discreció, però també marcant molt bé els ritmes en què tot passava per què ningú tingués la sensació que a l'Ajuntament trontollava alguna cosa.

Un dia més tard, Jordi Ausàs, presentava la seva renúncia com a alcalde i regidor que seria confirmada en el ple extraordinari de dijous. Durant aquest temps ja haviem parlat amb ERC i finalment aquest divendres a la tarda s'ha desvetllat la solució final. A principis d'abril se celebrarà el plenari que escollirà el nou alcalde i, si tot va bé, tindré l'honor de ser-ho. L'actitud de tots dos partits ha estat bona i vull agrair públicament als companys del grup municipal d'ERC que hagin confiat amb mi per assumir les tasques de l'alcaldia de la Seu i de l'impuls principal de l projecte de ciutat. És un autèntic honor que us confesso que afronto amb extrema il·lusió, amb molta energia i amb un punt de respecte, que em serveix per ser conscient de la magnitud de la cosa.

Aquells que em coneixeu, sabeu el que vol dir per a mi això. Des de fa molts anys, quan no tenia cap tipus d'afiliació política, ni tan sols devia saber què existien els partits polítics, ja m'interessava pel que passava a la Seu i com podia vincular-m'hi. Des de les activitats esportives, fins a les caramelles, el retaule, el GEU, hora 3, el grup de colònies els Isards, les corals, la germandat de St. Sebastià... Sempre pendent de tot allò que es movia i de tot el que podia situar la Seu i Catalunya més amunt.

La Seu em té el cor robat. Sóc urgellenc i n'exerceixo arreu on vaig. Més d'un que llegeix això ho ha pogut confirmar en primera persona. La Seu ha de tenir cura de les petites coses que fan millor el dia a dia. Els detalls és el que marca la difèrncia d'una ciutat, d'un poble, d'un municipi. Però la Seu també ha de poder definir un projecte de futur que sigui ambiciós, que ens doni perfil propi, que ens faci pinya amb tothom i que generi més oportunitats per al territori i per aquells que hi vivim. Estic convençut que, amb l'ajut de tots, i principalment d'un equip de govern potent, engrescat i rigoròs, ho aconseguirem.

Podria estar hores explican-te comveig la Seu i com me la imagino, però tindrem ocasió de parlar-ne més endavant. Només volia compartir amb tu; com ja he fet amb els meus companys de govern, amb la família i amb molts amics d'aquí i d'allà que m'han telefonat per felicitar-me; un sentiment de profunda felicitat que m'esperona a treballar sense descans per construir un futur millor per la Seu i tots els que l'estimem.