800 anys de Jaume I

Avui se celebren els 800 anys del naixement de Jaume I, el Conqueridor, que posteriorment seria rei d'Aragó, de Mallorca i València, comte de Barcelona i l'Urgell, i senyor de Montpeller. Fill de Pere I el Catòlic i Maria de Montpeller, conquerí els territoris de València, Múrcia i les actuals Illes Balears i Pitiüses, on hi fundà tres regnes, que repoblaria bàsicament amb catalans -a excepció de València, repoblada també amb aragonesos, tot i que en menor nombre-. Múrcia seria lliurada poc després a la Corona de Castella. La dimensió històrica d'aquest personatge és, sense cap mena de dubte, excepcional i explica, encara avui, moltes coses de la nostra realitat.

Les institucions del nostre país no ha donat cap rellevància a l'efemèride. Vicent Partal, director de Vilaweb, ens proposa a tots els blocaires commemorar la data "fent un post que continga un fragment del Llibre dels Fets i una reproducció del Penó de la Conquesta, la bandera que els andalusins hissaren a les Torres de Quart de València en senyal de rendició."

El Llibre dels Fets, també conegut com la Crònica de Jaume I, és una de les quatre grans cròniques de Catalunya, que esdevenen un testimoni excepcional per conèixer, no només les gestes militars, sinó també infinitat de detalls de la vida dels catalans durant l'època medieval.

El fragment que he triat parla del comtat d'Urgell, d'Ermengol i de la seva filla:

-60- ·G· de Seruera senyor de Iuneda era en conseyl della, e per el faya mes que per hom del mon, e aconseylauala en ses faenes per ço car el hauia hauda la mare dela per muyler e car ell era hom antich e dels pus sauis homens Despanya: faya per son conseyl tot ço que ela mostraua a nos ni als altres: e ell procuraua en sos ops e en tot ço que ela hauia mester. E dix ela an ·G· de Ceruera: quens mostras la rao per ella. E dix en ·G· de Ceruera: Dona, mostratsla uos que mils la sabrets uos mostrar e dir que yo. E feren la li mostrar a ella, e dix nos: con ella era uenguda merçe de nos perço can sabia, e axiu deyen les gens, que en nos trobaria dretura merçe: e era uenguda a nos perço can tro que la comtessa uench, e quan ella fo uenguda donali Montmagastre e aquel dret quel comte hi hauia, e retench se postat de ·IIII· castels. E tornarense a nos, e dixeren: Senyer, aquesta cosa. prenia gran tort en nostra terra, e que tota la terra sabia con ella era fiyla del comte Durgell, Nermengou, e que aquel comtat pertanyia mes a ela que a negun altre per ço car ela e ra sa fiyla, e noy hauia mes fiyl ne fiyla si ela no: e quens clamaua amor e merçe que nos que uolguessem sa dretura, e que menys de nos no la podia hauer daltre hom del mon. E en ·G· de Ceruera, e en ·R· de Peralta, empararenli sa raho per rahonar ela. E en ·R· de Peralta no hauia uolgut retre Montmagastre