Sumar per multiplicar II

Va ser al mes d'octubre de l'any passat quan ja vaig fer servir aquest concepte "Sumar per multiplicar" per titular un apunt. En aquella ocasió era per referir-me al paper clau de la decisió de coordinar els esforços d'Ajuntament i Consell Comarcal en matèria de Joventut. El resultat, uns anys més tard de prendre aquella decisió, és una evidència molt positiva amb la creació de l'Oficina Jove.

El 23 de juny, fa tot just dos dies, vaig tornar a fer servir aquest concepte de suma i multiplicació per referir-me a la creació del Consorci d'Atenció a les Persones de l'Alt Urgell, format per l'Ajuntament i el Consell Comarcal. Aquest nou instrument de gestió coordinada entre les dues principals institucions locals del territori agruparà les àrees de serveis socials, gent gran, polítiques d'igualtat i immigració. L'objectiu és la planificació conjunta de les polítiques socials i d'atenció a les persones, així com la racionalització dels recursos humans i econòmics.

Crec fonamental, i en aquest moment de crisi encara més, la suma de recursos en benefici d'uns millors serveis per als ciutadans. Les institucions públiques tenim l'obligació de posar-nos d'acord per racionalitzar les despeses i maximitzar resultats i això és el que hem fet en una àrea tan sensible com l'atenció a les persones. Aquesta màxima tan lògica, no ha estat la tendència històrica a casa nostra i per això encara hi ha algú que no acaba d'entendre aquest important pas realitzat amb la constitució del Consorci, però estic convençut que l'èxit de la nova eina es farà evident des dels primers passos.

Ja existeixen altres experiències de consoricis similars a Catalunya, sobretot a les comarques gironines. Olot i la Garrotxa; Figueres amb Roses i l'Alt Empordà; Banyoles i Pla de l'Estany... tots ells amb una història d'èxit ja quen ha sabut estar per sobre d'interessos partidistes o estrictament locals. La Generalitat aposta per aquesta nova fòrmula i per això el Departament d'Acció Social i Ciutadania ha estat al nostre costat en aquesta primera experiència al Pirineu i també a totes les comarques de Lleida que ben aviat prendra forma al primer pis del Centre Cívic el Passeig.

Com vaig dir el dia de la presentació, davant d'una cinquantena de professionals i representants institucionals i d'entitats, el Consorci és l'eina però allò fonamental és que polítics i tècnics tinguem l'encert de treure-li tot el suc per fer bona feina per a la gent de la Seu i tota la comarca. Estic convençut que així serà i que, una vegada més, demostrarem que el resultat d'una suma sovint s'acosta més al d'una enorme multiplicació.

06 09consorciatencióPersones

View more presentations from albertbatalla.

Aeroports: volem?

Ahir vaig tenir l'oportunitat de visitar l'imminent aeroport de Lleida - Alguaire conjuntament amb uns quants diputats i diputades del Parlament de Catalunya. La primera impressió fou que és una instal·lació ben dimensionada per les pretensions inicials i que pot esdevenir una nova i necessària porta d'entrada a tot el ponent del país. Una inversió d'uns 90 milions d'euros han estat necessaris per fer possible el primer aeroport de les comarques del Pla de Lleida i el primer gestionat integrament per la Generalitat de Catalunya. Val a dir, per ser justos que en aquest projecte s'hi ha acumulat un retard considerable a causa de l'obsessió del tripartit per desfer l'opció d'Alfés.

Des d'una perspectiva pirinenca estic convençut que també notarem la posada en funcionament d'aquesta instal·lació. El benefici d'un aeroport de mitjanes dimensions et permet estalviar-te tot el temps que perds en l'arribada, l'embarcament, les cues, la recerca de la porta d'embarcament o de la cinta de maletes, si hi acabes d'aterrar, com sí passa en els grans aeroports. Aquest serà, sens dubte, un avantatge competitiu del Lleida - Alguaire sobre l'aeroport del Prat. Estic convençut que algú de la Seu que hagi de volar a Frankfurt, per posar un exemple, optarà abans i per una qüestió estrictament pràctica, per fer-ho des de Lleida.

L'aeorport, des de la perspectiva pirinenca, també pot aportar nous visitants a les nostres comarques. En la presentació d'ahir, els responsables de la Genearlitat de Catalunya, reconeixien que l'enorme atractiu turístic que suposen els Pirineus catalans podia generar un important volum de negoci per a aquesta nova instal·lació. En aquesta línia, crec fonamental la inversió per part de la Generalitat en les millores pendents de les vies nord - sud que uneixen comarques com l'Alt Urgell amb el pla de Lleida: alguns trams de la C-14, com els Tres Ponts; determinats trams que per fluxe de transit o bé per seguretat, encara avui són una assignatura pendent. Però també em permeto remarcar que l'aposta per la connexió entre Lleida i el Pirineu no pot ni ha de ser només via carretera, sinó que cal plantejar definitivament la necessitat d'una infraestuctura ferroviaria que faci més senzill el transit entre el nord i el sud o viceversa. Algú ha parlat en diverses ocasions de trens, de llançadores amb l'estació del TGV o amb el nou aeroport... Posem-nos-hi! Definim clarament si l'eix del Segre és la millor via per fer aquesta necessària connexió.

Durant la visita d'ahir, algú preguntava que passa amb l'aeroport de la Seu i més, després de les recents declaracions del Cap de Govern on deia que Andorra no podia invertir a la Seu. Com influeix la posada en funcionament del Lleida - Alguaire en tot el procés de reobertura del camp de vol de la Seu? L'un anul·la l'altre? Sincerament crec que no. Estem parlant de dues infraestuctures molt diferents. Només a mode de comparació us diré que la pista del Lleida - Alguaire és de 2'5km (ampliable fàcilment) i la de la Seu no arriba al 1'5km. Amb aquesta dada, ja podem fer-nos a la idea de que estem parlant de dues realitats molt distintes.

En poques setmanes l'aeroport de la Seu viurà un procés de restauració de les actuals instal·lacions. Una inversió de prop de 3 milions d'euros per posar a punt l'actual pista i l'edifici de serveis per tal que la instal·lació pugui fer petites operacions de vols comercials, esportius i sobretot de possibles emergències. Paral·lelament a aquest procés d'inversió, la Generalitat de Catalunya com a propietària dels terrenys, i els agents institucionals del territori iniciarem el debat per a la redacció del Pla director, que finalment ha de dibuixar l'aeroport del futur. I en aquest debat hi ha diverses evidències: la primera és que un aeroport et situa al mapa; la segona és que un aeroport no te'n pot esborrar i per tant cal fer un projecte sostenible i compatible amb l'entorn; la tercera és que un projecte ben fet ens pot donar oportunitats de desenvolupament turístic i econòmic pel territori; i la darrera evidència és que, més enllà de qui assumeixi les inversions, Andorra faria malament de no participar en una infraestructura clau i tan propera al seu territori.

Discurs d'inauguració de la Trobada Empresarial al Pirineu

Molt honorable president de la Generalitat de Catalunya
President de la Trobada Empresarial al Pirineu
Excelentíssim i Reverendíssim Bisbe d'Urgell i Coprincep d'Andorra
President de la Diputació
Autoritats catalanes i andorranes
Representants empresarials
Senyores i Senyors

Molt bon dia a tothom. Sigueu benvinguts a la Seu d'Urgell. Per a nosaltres és un honor i una gran satisfacció poder acollir per segon any aquesta Trobada. Un fòrum empresarial de referència al nostre país i que, com deiem ahir, té més sentit que mai pel delicat moment eonòmic que estem vivint. Per tant, i en nom de la ciutat de la Seu, volia agraïr la confiança renovada de l'organització de la Trobada (i del seu president el Sr. Fuertes) i felicitar-los per l'encert en la confecció del programa, que de ben segur serà un estimul per a un millor futur.

Wody Allen va dir en certa ocasió que a ell només li interessava el futur perquè és el lloc on passaria la resta de la seva vida. Si bé, la darrera part de l'afirmació està carregada de raó, encara que només sigui per una qüestió biològica, crec sincerament que l'interès per un futur millor ha de partir necessàriament de l'anàlisi d'allò que hem fet i del que estem fent per tal de potenciar les fortaleses i corregir els errors.

Ens trobem enmig d'una crisi econòmica que afecta empreses, institucions i famílies.
· La forta i històrica caiguda del PIB – el 2,9 interanual al primer trimestre d’aquest any -
· El descens del consum, de l’activitat industrial i de les exportacions – les previsions de descens de l’activitat de l’economia de l’estat espanyol se situen ja en els 3% per aquest 2009 -
· L’augment de l’atur – importantíssim a Catalunya i a Espanya i matisat per les darreres dades, que esperem que siguin el tímid principi d’un canvi de tendència.
· La manca de liquiditat d’algunes empreses. – amb dades preocupants com el baix nivell d’adjudicació de les línies ICO, que a 31 de març no arribava al 10% de la dotació inicial prevista per al conjunt de 2009-
· El descens dels principals indicadors d’activitat, demanda o comerç exterior són altres punts de referència que no van prou bé.

De fet, l’informe de la Caixa corresponent al mes de maig afirmava que el primer semestre del 2009 constitueix el punt més baix de la recessió més profunda des de la segona guerra mundial. Tot plegat són notícies que ens dibuixen un panorama complicat i alhora, i aquesta és per a mi la qüestió fonamental, UN REPTE MAJÚSCUL.

Els ajuntaments, com a administració més pròxima a la gent i a la realitat del carrer, estem rebent l’embat de la crisi en directe i en primera persona. Amb la capacitat que ens donen els nostres minvats recursos, ens llevem cada dia amb una prioritat: buscar fòrmules per a generar noves oportunitats i riquesa, i alhora ajudar a les famílies que ho passen més malament per aquesta situació. Els puc ben assegurar que no és una feina fácil, malgrat que és en aquests moments difícils quan algú que té vocació de servei públic pot sentir-se més útil i realitzat.

Permetint-me doncs que reivindiqui els ajuntaments i les administracions locals com una bona eina de proximitat per plantar cara a la crisi i permetint-me també que, una vegada més, evidenciï que la manca d’un finançament just per a les adminitracions locals ens situa en una posició molt complicada per ser un eina més eficient i útil per a ciutadans i empreses. (per exemple pel que fa a la puntualitat en els pagaments als proveedors de l’administració locals). L’Estat ha d’afrontar urgentment el repte de dotar als Ajuntaments d’un nou model de finançament local que estigui a l’alçada de les necessitats que ens demanden els ciutadans.

“Superem les dificultats, reinventem el futur”: aquest és el motiu triat pels organitzadors de la trobada. A banda de ser una interpel·lació a l’optimisme que comparteixo plenament, el que més m’agrada és la persona verbal triada: primera persona del plural. Superem, reinventem… Tots, administracions i empresa, col·lectius i ciutadans individuals, Tots tenim el repte de reinvientar un futur millor i tots tenim la responsabilitat de treballar-hi i contribuir-hi.

Aquesta ha estat una de les grans fortaleses històriques del nostre país. Catalunya ha passat moments molt més delicats en la nostra història col·lectiva, moments de gran empobriment, moments d’abolició de les nostres institucions i llibertats, moments de conflictes… Però els nostres brots verds en les etapes més hermes de la nostra història sempre han estat els valors. Els valors de la superació, la constància, el rigor, l’esforç i la capacitat d’arriscar. Valors, tots ells, propis de la nostra manera d’entendre i de ser al món.

Estic convençut que la massiva participació en la jornada d’ahir i la trobada d’avui (molt per sobre de les previsions incials) respón precisament a aquesta voluntat: treballar plegats per superar dificultats i reinventar el futur, ja que (Senyores i Senyors) és el lloc on passarem la resta de la nostra vida.

Bona feina i, de nou, benvinguts al Pirineu, benvinguts a la Seu d’Urgell

La Seu d'esport, natura, salut i qualitat de vida

La Seu d'Urgell ha viscut en els últims dies dos importants activitats que confirmen l'aposta estratègica de la ciutat per convertir-nos en una referència esportiva, no només per la gent que ens visita, sinó també per aquells que hi vivim.

Ahir dissabte vaig compartir una estona amb uns 200 professors d'educació física d'escoles de primària de tot Catalunya que han passat un parell de dies a la Seu per conéixer de primera mà les instal·lacions del Parc del Segre i altres i les múltiples activitats que, amb el Parc com a punt de partida, pot oferir el nostre entorn natural. Els deia que la nostra vall era singular al Pirineu pel fet d'estar encarada d'est a oest, i per tant, ser més ampla i molt més assolellada que moltes d'altres. Equipaments esportius d'alt nivell i sobretot un accés molt directe al medi natural, són les nostres principals fortaleses per ser seu d'esport, natura i salut. Crec que van quedar ben convençuts i que molts d'ells tornaran el curs vinent amb els seus grups d'alumnes, una bona notícia per la promoció econòmica de la ciutat.

Convençuts i contents com els més de 700 participants al Grifone Challenge - Escanyabocs 2009. La segona edició, celebrada el cap de setmana passat, fou sens dubte la de la consolidació d'un model d'activitat multiesportiva a la natura on convergeixen la iniciativa de l'Ajuntament, l'enorme feina dels clubs esportius de la ciutat i l'esponsorització privada. Suma d'esforços per muntar pedalada, vertical Quiri, cursa d'orientació, triraid i marxa nòrdica; proves que van comptar amb una participació importantíssima de gent de casa, però també de moltes persones vingudes de fora.

Si féssim una llista de les singularitats del nostre territori, no hi ha cap mena de dubte que l'entorn natural és una d'elles. Una vall oberta, regada per dos rius, sota l'atenta vigilància de la Serra del Cadí, senders magnífics que transcorren enmig de prats i boscos, paissatges de ribera, neu a prop durant l'hivern i bon clima durant la resta de l'any... Combinar aquesta magnífica realitat amb l'esport i la salut ens dóna una oportunitat excel·lent, no només de convertir-nos en un referent turístic interessant, sinó també per a entendre-ho com una via de salut i qualitat de vida per tots aquells que tenim la sort de viure a la Seu.

Deia al principi de l'apunt que tot plegat forma part d'una aposta estratègica de la ciutat que em comprometo a continuar esbossant ben aviat aquest bloc. Estic convençut que en aquest àmbit anem en molt bona direcció i espero que projectes que ara cuinem a foc lent, vegin la llum durant els pròxims mesos per a reforçar aquesta aposta per ser Seu d'esport, natura, salut i qualitat de vida.

Pep Guardiola o l'èxit de la feina ben feta

Em penedeixo de no haver fet aquest escrit a principis de temporada, en el moment que el Barça confirmava Pep Guardiola com a entrenador del primer equip. Ara, a pilota passada sembla molt més fàcil i fins i tot oportunista, però et ben asseguro que el que estem vivint aquests dies amb el Barça, només em confirma les perspectives que m'ha inspirat Guardiola des del primer dia.

Era principis de juny quan Guardiola firmava com a entrenador del Barça i l'entorn va començar a fer aquell excercici tan propi dels culers de qüestionar-ho tot, fins i tot el seu fitxatge. "És massa jove", "no té prou experiència", "no podrà dominar la plantilla"... aquests eren els comentaris més habituals per part de la majoria de tertulians i opinadors de ràdios, diaris i televisions del país. On era el benefici del dubte?

Personalment em va fer molt content que "el Pep" liderés aquest projecte. Una persona jove i intel·ligent. Un tècnic metòdic i que sent els colors. Un líder profundament catalanista i modest. En definitiva, algú que entén molt bé el futbol com a esport, les persones com a projecte i el Barça com molt més que un club.

Ara, Mireia Huerta

Mireia Huerta i Sala, 26 anys, nascuda a la Seu, llicenciada en econòmiques i màster en relacions internacionals, ha treballat a la Comissió Europea a Brussel·les i actualment ho fa al departament de projectes internacionals d'una universitat del nostre país, estima Catalunya, l'apassiona el procés de construcció europea i ocupa la cinquena posició de la llista elctoral "Coalició per Europa" d'aquestes properes eleccions del 7 de juny.

Fins aquí el que objectivament us puc dir de la Mieria. Deixeu-me però que ara us en parli d'una forma més personal, però per a mi molt més interessant. La Mireia és una dona intel·ligent i sensible; és treballadora i sociable, decidida i intuitiva, honesta i noble... Fa temps que la conec i recordo les voltes que va rumiar abans de fer el pas de militar a la JNC i a CDC. Ella sabia que un catalanista militant adquireix un compromís vital de servei al país i a les persones que hi viuen. Era totalment conscient de la trascendència d'aquest fet i la responsabilitat que això suposava i per això sabia que aquella era una decisió important. Una dècima de segon després d'haver-la pres en sentit positiu, va ser la primera en arremangar-se i no parar de treballar per aquell ideal que sentia dins seu des de sempre, però que aquell dia havia adquirit forma concreta.

Fer tàndem amb Ramon Tremosa com a número 2 de CDC a la llista de la Coalició Europea; on també hi ha present Unió, el PNB, el Bloc Nacionalista Valencià, Unió Mallorquina o bé Coalició Canària entre d'altres; és una fita política de primer ordre i estic més que segur que estarà a l'alçada de les circumstàncies. Defensarà els joves i també el Pirineu, i ho farà molt bé. I jo treballaré tant com pugui per tot això ho pugui fer des del Parlament Europeu. Ara ho tenim a les nostres mans.

Una lliçó de vida

Fa dies que, per una cosa o altra, no trobava el temps per escriure, però em venia molt de gust fer-te arribar un polsim de pensament al voltant d'una activitat a la qual vaig poder assistir aquest dissabte passat. Va ser la jornada esportiva matinal del Sedis Airam que debutava a casa davant rivals tant complicats com l'Andorra o el Cornellà.

El Sedis Airam, entrenat pel Pep Mora i coordinat pel Climens Baraut, és un equip format per nois i noies amb discapacitat, la majoria d'ells amb síndrome de down. No crec que ningú recordi a hores d'ara si els nostres van guanyar o van perdre els partits, perquè allò substancial d'aquell matí no era pas el marcador. El que realment va fer-nos emocionar a tots els que erem a la grada del palau d'esports de la Seu d'Urgell va ser l'entrega, el sacrifici, el treball en equip, la il·lusió i les ganes de fer-ho bé que ens van regalar el Joan, l'Heri, el Dani, la Laura, el Gerard i tots els nois i noies que formen aquest gran equip i també els seus rivals. Tota una lliçó en què els guanyadors vam ser els que ho vam poder viure.

Estem d'obres al carrer Major

El dia 20 d'abril van començar les necessàries obres del carrer Major de la Seu. Feia un cert temps que ens amoinava molt l'estat d'aquesta important via de la ciutat. Podríem dir-ne la columna vertebral de la Seu històrica i comercial. El ferm del carrer, renovat fa poc més d'11 anys, presentava un aspecte malmés que calia arranjar amb una inversió milionària.

En el moment que vam tenir la possibilitat de rebre recursos del Fons Estatal d'Inversió Local per a projectes extraordinaris, tot l'equip de govern vam coincidir que calia destinar-ne una bona part a renovar el carrer Major i a fer-ho de la forma més definitiva possible. Uns mesos més tard, les obres han començat a bon ritme i s'abordaran conjuntament els dos projectes que hem plantejat per aquesta zona: la reforma del carrer Major i la reforma dels carrers de Fra Andreu Capella i Lluís de Sabater. Una inversió total de prop d'1'5 milions d'euros.

L'obra contempla la renovació del ferm i de tota l'estrutura que el suporta, la renovació de la plaça Patalín, la instal·lació de noves canonades d'aigües pluvials i residuals, la conducció de la fibra òptica, el soterrament dels contenidors, la desaparició de barreres arquitectòniques i el reforç de la il·luminació són les actuacions més destacades de les obres que es realitzaran durant els propers mesos en aquest punt de la ciutat.

Sóc plenament conscient que unes obres sempre comporten l'alteració del dia a dia d'un carrer. Veïns i comerciants hauran de conviure amb màquines i soroll, però el resultat final valdrà la pena. Una comissió entre tècnics, polítics, veïns i comerciants farà un seguiment constant de les obres. A banda, i amb voluntat que tothom pugui conéixer el dia a dia del projecte i alhora tenir un contacte constant amb l'Ajuntament per fer arribar dubtes i suggeriments, hem establert un horari d'atenció telefònica (de 10h a 13h) al 973 350010 (ext. 635) i un correu electrònic obrescarrermajor@aj-laseu.net, així com un espai al web municipal per fer un seguiment constant del dia a dia http://www.laseu.cat/viu/obres-de-reforma-del-carrer-major.

A partir d'ara www.albertbatalla.cat

Aquesta és només una informació de servei per als que seguiu normalment el bloc. Sapigueu que des d'avui també podeu trobar-lo a través de l'adreça www.albertbatalla.cat. Ja fa molt temps que tenia la intenció de fer el canvi d'adreça, però deus saber que el domini dels secrets i viaranys de la informàtica no és pas una especialitat de la casa.

Durant les properes setmanes aniré incorporant algunes novetats de disseny al bloc per tal de fer-lo més clar i atractiu. En tot cas, s'accepten suggerències.

CiU demana el traspàs definitiu de les beques

Bé, no cal aprofundir molt ja que el vídeo explica bé la nostra demanda. Les imatges corresponen a un fragment de la interpel·lació sobre polítiques de joventut que vam realitzar a la consellera d'Acció Social i Ciutadania dimecres passat al ple del Parlament de Catalunya.